Quan una persona pateix una lesió cerebral i com a conseqüència hi ha una limitació de la marxa, és complicat que el pacient es desplaci fins a la consulta de logopèdia. En aquest cas les visites domiciliàries es fan necessàries.
Quan hi ha una afàsia (trastorn del llenguatge), és important treballar en un entorn familiar. En les fases inicials després d'una lesió cerebral, el pacient es troba molt dispers. Treballar en un espai que el pacient domina l'ajuda a centrar-se. El nivell d'ansietat baixa i les sessions s'aprofiten més.
La feina del logopeda, així com la de tots els rehabilitadors, és a llarg plaç. Hem de explicar bé a la família i al pacient si té la comprensió preservada, que amb constància millorarà de mica en mica. Són aquestes "miques" les que hem de mostrar com a grans guanys. En neurologia no hi ha canvis espectaculars d'un dia per l'altre, i així ho ha d'entendre l'entorn del pacient ja que de cada petita millora el pacient agafa força per fer un pas més.
