TRASTORNS DE LA LATERALITAT

TRACTAMENT HOLÍSTIC DELS TRASTORNS DE LA LATERALITAT

Els trastorns de la lateralitat comprenen totes aquelles dificultats relacionades amb la manca d'especialització dreta-esquerra (lateralitat creuada, contrariada, indefinida).
La lateralitat és un recorregut neuro-senso-motriu. Durant l'etapa de prelateralització (0-4 anys), el nen ha d'aconseguir que el domini del cos (coordinació automàtica contralateral) i dels òrgans sensorials (funció sensorial tridimensional a nivell de vista, oïda i tacte) sigui simètric. Això significa que s'ha d'activar la conexió interhemisfèrica. 

Perquè es diu que quan un nen no camina a 4 grapes pot desenvolupar un problema de lateralitat? Precisament perquè l'exercitació del patró creuat (ús de braç esquerra coordinat amb cama dreta i viceversa) és indispensable per l'adquisició d'una bona lateralitat.
Podem dir que fins els 6-7 anys es produeixen unes preferències però encara no s'ha instaurat la dominància (evidentment això pot variar d'un nen a un altre). El procés final de l'especialització dreta-esquerra donarà pas a l'unilateralització, que és quan un hemicos dirigeix l'acció i és seguit o recolzat per l'altre. Ja tenim, doncs, una lateralitat especialitzada.

Com es treballen els trastorns de la lateralitat de manera holística?
Com que la lateralitat és un recorregut neuro-senso-motriu, el treball logopèdic ha de treballar tots tres àmbits. És indispensable un treball corporal treballant les etapes pre-lateralització. El nen ha de prendre consciència de les seves dificultats per poder evolucionar. Els exercicis psicomotrius homolaterals ens ajudaran en aquesta fase. Quan evolucionem cap a la contralateralitat els exercicis de ioga (per exemple), ens faran pendre consciència de la respiració i de l'equilibri, fixant l'atenció. La fase de treball contralateral corporal, donarà pas a l'entrenament de la motricitat fina de cara a les dificultats escolars.

Molts nens arriben a la consulta derivats per l'escola perquè no podem seguir el ritme dels aprenentatges a través de la lectoescriptura. Si el diagnòstic és un trastorn de la lateralitat, és molt important poder coordinar els pasos a seguir amb família-escola-logopeda, per tal de no afegir un problema emocional (infravaloració, inseguretat, desmotivació escolar...). L'especialització interhemisfèrica requereix un temps que cada nen marcarà en funció de la seva evolució. La pressió de l'entorn no farà que el nen evolucioni més ràpid; ben al contrari, pot provocar un bloqueig i un retrocés en el tractament.